Fins on es pensa el poder que pot arribar?

Un hipotètic problema de salubritat passa per damunt del dret a reunir-se?

O és el dret a celebrar el futbol el que passa per davant d’un dret constitucional?

A cops de porra contra gent que no s’hi tornava? que no tallava el tràfic ni molestava ningú? Per cap vida (ni tant sols propietat) que corria perill? Per cap necessitat urgent?

A plaça catalunya a les 19. Fins aquí hem arribat.

Publicat dins de Actualitat, Democràcia real ja! | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Estil de vida Paleo, 1: Resum breu

En breu, es tracta d’això. Els punts 1 i 2 són el 80% de tot plegat. La resta és per arrodonir-ho:

1. Menja moltes coses bones. Molta proteïna (carn, ous, peix). Moltíssima verdura. Fruita amb força moderació.  Greixos bons, sense por. Menja molt variat. I com menys elaborat, millor. Poden haver-hi alguns suplements que et poden anar bé, segons les teves circumstàncies personals i els detalls de la dieta que adoptis; entre els més freqüents, vitamina D, Omega-3, magnesi, vitamina C i probiòtics.

2. No mengis coses tòxiques: Evita els aliments rics en hidrats de carboni. Sobretot, el sucre. També sobretot els cereals, i el blat més que cap. Sí, això vol dir deixar el pa, la pasta i els flocs d’esmorzar, per molt integrals que siguin. Evita també els llegums, inclosa la soja. Compte (però menys) amb les patates. No prenguis olis procedents de llavors (girasol, soja, blat de moro, cotó, …) i fuig dels greixos trans. I, és clar, evita tant com puguis tot el que tingui hormones, pesticides, fertilitzants, additius químics, etc.

3. Fes exercici variat, en forma i en intensitat. Intensitat molt forta, de tant en tant, i intensitat baixa, amb freqüència. Evita el que tendim a fer els corredors: intensitat mitja, ritme constant, molt de temps seguit, molts dies a la setmana. Prioritza els exercicis que involucrin tot el cos, no els que només fan servir-ne una part, o els que treballen les diferents parts separadament. Estar en forma té molts aspectes: resistència, força, explositivitat, agilitat, coordinació, equilibri, elasticitat i reflexos, com a mínim.

4. Que et toqui el sol, uns minuts cada dia si pots, sense arribar mai a cremar-te.

5. Dorm moltes hores.

6. No t’estressis, juga, improvisa  i pren-te la vida tal com ve.

S’entèn bé, no?

Salut i llarga vida.

Publicat dins de Dieta, Paleo | 1 comentari

Estil de vida Paleo, 0: Aclariments previs

Abans de començar una sèrie de posts sobre l’estil de vida paleo, uns aclariments. No faig ni tinc previst fer cap mena de negoci amb aquest tema. Ni fer-me famós. Ni ajudar a fer negoci o fer famós a cap familiar o conegut. O a ningú. Si algun cop esmento o recomano alguna marca, no és perquè en tregui cap profit ni comissió, sinó perquè m’ha fet servei a mi personalment. Escric aquests posts per resumir el que he après el darrer any, per a mi mateix i per si ajuda algú a trobar-se millor.

L’estil de vida Paleo surt de la combinació de dues observacions per a les quals s’ha anat acumulant evidència científica els darrers 20 anys:  1) Vivim i mengem de manera molt diferent a com la humanitat ho va fer durant la major part de la seva història (el Paleolític: uns 2 milions d’anys); el canvi és recent (des del Neolític: uns 10.000 anys, i encara més extrem des dels darrers 100 anys). 2) Moltes malalties de la nostra civilització semblen tenir com a causa aquests patrons de dieta, exercici, hàbits, etc. molt nous evolutivament parlant.

L’estil de vida Paleo és més que una dieta, i molt més que una dieta de les que es fan durant uns mesos per aprimar-se. Si tens quilos i greix, segurament t’aprimaràs els primers mesos d’adoptar-lo. Però en realitat t’ho has de prendre com un canvi de per vida, permanent. I com més temps el segueixis, més beneficis físics i mentals recolliràs. Encara que el primer cop que t’ho expliquen sembla molt restrictiu, de fet obre moltes més portes que les que tanca. I no és cap religió: no hi ha res del tot prohibit, i gent diferent adopta estils de vida “paleos” força diferents. No cal comptar calories ni quantitats de nutrients. Ni passar gana: si tens gana, menges i punt. Però com que el que menges és bo i saciant, és difícil menjar de més.

En els propers posts miraré d’explicar, ja veurem en quin ordre:

  • les orientacions que defineixen l’estil de vida paleo,
  • els motius de cadascuna d’aquestes recomanacions,
  • els problemes (malalties) que podem esperar si ens n’apartem molt,
  • les principals objeccions que se li acostumen a fer (des de la dietètica oficial i des d’algunes alternatives, com la vegetariana/vegana),
  • les millores físiques i mentals que he observat en mi mateix i que altra gent diu que ha notat,
  • i llocs on llegir-ne més. La majoria del material és a Internet, i els llibres en anglès. Dos llibres traduits al castellà: Loren Cordain, “La dieta paleolítica” i  Robb Wolf, “La dieta Paleo” (ull que en anglès és “La solució Paleo”; aquí devien pensar que amb “dieta” al títol vendria més). Mireu també el blogroll.  Jo em crec molt la variant primal del Mark Sisson.

Salut i llarga vida.

Publicat dins de Dieta, Paleo | 2 comentaris

Jornada de reflexió de debó

Aquesta jornada de reflexió serà dubte la que més haurem reflexionat molts, de totes les jornades de reflexió pre-electorals de les nostres vides. De fet, molts de nosaltres haurem reflexionat més aquests 15 dies sobre el nostre sistema polític que en els darrers 15 anys.

Hi ha tantíssimes coses a dir sobre el que està passant. Algunes a l’atzar:

– Sempre m’havia semblat estrany això de la jornada de reflexió. Durant unes setmanes (i, covertament, durant 4 anys) se’ns pot bombardejar a tort i a dret amb tota mena de missatges electorals tòxics, i se’ns repeteix que “la gent és intel·ligent i entendrà que el nostre programa / missatge / partit és la millor opció de govern”. I vet aquí que el darrer dia som massa vulnerables a influències nefastes i se’ns ha de posar cotó fluix a les orelles? O confiem en el criteri de la gent, o no hi confiem. I si no hi confiem, quin sentit té la democràcia?

– La Junta Electoral ha demostrat avui una estretor d’idees impressionant sobre la idea de  democràcia: Normes de tercer rang han de passar per damunt del drets a la lliure reunió i expressió (que, de tant obvis, fins i tot els van haver de posar a la Constitució!! uau!!) . O bé, simplement, la Junta és una peça més de la partitocràcia que hem consentit durant massa anys. Deixant de banda que la seva competència per decidir sobre reunions de persones sembla molt dubtosa.

– De les objeccions que he sentit aquest dies al que està passant, la que més m’ha fet rumiar és “però tampoc és democràcia canviar les coses a cop de concentració. Si vols canviar les coses juga net: funda un partit, guanya, i canvia les lleis”. I ara ho veig clar: Sí home, juga net amb les regles fetes perquè el joc no sigui net! Mitjans dominats pels grans partits (que, per exemple, designen els alts càrrecs de RTVE). Tribunals també designats pels grans partits. Junta electoral amb regles fetes a mida. Temps en els mitjans i finançament públic estrictament proporcional al poder que ja tens. Cap càstig a polítics corruptes, o als que prometen el que ja saben que no pensen complir ni que volguessin, o que violen flagrantment el seu programa electoral i segurament ja sabien que ho farien abans de ser escollits. Molt poca transparència en la gestió i designació de càrrecs, cosa que afavoreix el clientelisme i la discrepància zero. Tot per mantenir intocada una democràcia generada d’urgència després d’una dictadura de quaranta anys, sota l’amenaça de violència per part de qui no la volia, i amb cap alternativa votable als aspectes essencials (p.ex., monarquia).

– Hi ha idees en aquest moviment o només és fer soroll i trinxem-ho tot? Sí, he vist idees molt concretes en el moviment . De fet, més concretes que les de la majoria de partits que veig que es presenten a eleccions. No coincideixen del tot amb les meves, només faltaria. Però més que de defensar un programa o un partit, es tracta de defensar un canvi d’actitud, de la gent i d’aquells que són escollits per servir la gent. Ja vindran els partits, segur (el joc “net” del qual parlava fa un moment). Són implementables aquestes idees? No d’avui a diumenge. Però vull creure que això no s’acaba diumenge, que només acaba de començar.

No sóc dels que em mobilitzo fàcilment per res. Sóc home, ja menys jove, heterosexual, no depenent ni malalt, amb feina relativament estable no lligada a cap fidelitat política, no tinc perro ni flauta, no sóc afiliat de cap partit ni sindicat (ni tant sols sóc votant sistemàtic de cap en particular), ni rebo consignes de ningú per SMS. Em compto, relativament parlant, dins del terç superior de privilegiats del sistema al nostre país. I a nivell mundial, segur que sóc d’entre el 5% més privilegiat.

Però també sóc dels indignats. I he llegit el meu Thoreau: Aquesta mitjanit seré a l’acampada perquè crec que és el meu deure ciutadà.

Publicat dins de Actualitat, Democràcia real ja! | Etiquetat com a | 2 comentaris

“The party is over” – o el nostre rei el petroli

Estic llegint “The Party is over” de Richard Heinberg (2003, ed. Clairview). Conté moltes dades i fets històrics sobre la festa que ha significat l’abundància de petroli barat i com ha transformat la nostra història i societat. Aquí en van uns quants que no coneixia, extrets a l’atzar de les pàgines 66-70 (el llibre n’és ple ple).

– Alemanya va perdre les dues guerres mundials quan els aliats van aconseguir tallar les rutes cap als seus suministres de petroli (Romania a la primera, Càucas i nord d’àfrica a la segona) i l’exèrcit es va paralitzar. En rendir-se a la primera guerra mundial, a l’exèrcit alemany li quedava gasolina per a uns pocs dies. Japó va perdre la guerra quan els aliats van tallar les línies fins als pous de les Índies Orientals holandeses; els seus portaavions ja no podien fer maniobres evasives per manca de combustible i van quedar indefensos davant els submarins anglesos i americans.

– El 1932, General Motors (cotxes), Firestone (neumàtics) i Standard Oil (petroli) van aliar-se per crear l’empresa United Cities Motor Transit, que va dedicar-se a comprar els sistemes de transport públic de les grans ciutats d’Estats Units i desmantellar-los. Coneixia el cas del desaparegut metro de Los Angeles, però és que al 1956, 45 ciutats havien perdut els seus sistemes de tramvies. En el millor dels casos, s’havien substituït per autobusos (que fan servir gasolina i neumàtics en comptes d’electricitat i raïls), amb línies deliberadament lentes, incòmodes i mal planificades per empènyer els ciutadans cap al cotxe privat.

– El 1956 el govern americà va declarar prioritària la construcció d’una xarxa d’autopistes gratuïtes. A tal efecte, aquell any va autoritzar 25.000 milions de dòlars de despesa. Això era més d’1/3 del pressupost anual i 1.5 vegades tot el pla Marshall per reconstruir Europa! Davant un competidor tan fortament subvencionat, en poc temps la xarxa de trens nord-americana es va convertir en testimonial per al transport de viatgers.

– El 2003, el cost que representa per a un nord-americà tenir un cotxe és $1.500, en mitjana. Això és el que li costa a ell de la seva butxaca. Si es compten tots els costos amagats (pol·lució, carreteres, distribució de combustible, cost mèdic i social dels accidents, etc., en bona part assumits per l’estat), el cost real s’acosta més a $25.000 per any. O és el que diu el llibre: a mi em sembla una mica bèstia.

– Estats Units ha perdut més vides humanes en accidents de cotxe que en totes les guerres de la seva història juntes.

– L’aviació és l’únic sector de transport i industrial per al qual no hi ha essencialment cap regulació sobre protecció mediambiental (al menys, el 2003). Per exemple, hi ha lleis perquè els cotxes siguin cada cop més eficients i menys contaminants; no pas així per als avions. Les rodalies dels aeroports són entre els  indrets més contaminats del món.

– El combustible per al sector de l’aviació està exempt d’impostos. Buscant a la web, veig que això és encara així a Estats Units i que ho era a Europa el 2006 (ignoro si ha canviat en els darrers cinc anys).

Relacionat amb això darrer, DB, la companyia de ferrocarrils alemanys, va posar una demanda per competència injusta amb el sector aeri. DB estimava que l’exempció d’impostos equivalia a un descompte de 20 euros en un vol Hamburg-Munich, i que DB pagava 380 milions d’euros per any en impostos sobre combustibles i electricitats. Va perdre el pleit. Això vol dir que aquesta exempció d’impostos la paguem tots de les nostres butxaques, volem gens, poc o molt, viatgem en classe sardinaenllauna o en primera classe com els nostres estimats eurodiputats.

S’accepten idees per al canvi.

Publicat dins de Energia | 2 comentaris

Vull créixer en un món millor!!

Democràcia real Ja! – Barcelona, 15 de maig de 2011.

Protestem. Si no per nosaltres mateixos, protestem pels que encara no poden protestar.

Publicat dins de Actualitat, Democràcia real ja! | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Quan parlen alguns “experts” en dieta, pensen?

Com faig de vegades, em compro una revista d’aquestes d’esport, que donen consells sobre tècnica de diferents esports, sobre material esportiu, sobre quines curses s’organitzen, sobre com estirar i escalfar, etc… i sobre dieta per a l’esportista. Ai mare.

En diferents reportatges o quadres informatius em trobo:

– pàgina 8: el triatleta i fisiòleg Dr. Kiskiburski diu que no s’ha de mirar quina és la proporció carbohidrats/greixos/proteïnes, com diuen molts. Que el que importa és la quantitat absoluta de carbohidrats que menges, i en dona una taula. Per exemple, per a algú de 70kg com jo que faci 1 hora d’exercici diari, uns 350 grams diaris de carbohidrats diaris, apa, i les proteïnes i els greixos ja es cuidaran d’ells mateixos.

– pàgina 14: la professora universitària Dra. Menkitriski diu que aproximadament el 60% de les calories d’un esportista haurien de venir dels carbohidrats. I que el pa és boníssim, ui, que al menys un quart de quilo diari n’hauria de menjar tothom! (Entre parèntesi, a la seva pàgina trobo que ha fet un informe dient que és molt beneficiós prendre cervesa cada dia). També diu, preneu-ne nota per a un post que faré un altre dia, que el pa és ric en midó que millora l’activitat cerebral, el metabolisme dels greixos i evita l’oxidació de les proteïnes, i que a més aporta “moltes” vitamines i fibra i no té greix. Mare de Déu, Mare de Déu!!

– pàgines 42-48: un reportatge sobre una nova dieta que està arrasant als Estats Units, la “dieta de les calories actives”. La base és que certs aliments encara que contenen moltes calories, són costosos de digerir i de fet acabent fent aprimar. Per exemple, fruites, verdures, fruits secs, cereals integrals i carns magres. Que com que les has de mastegar molt i l’estòmac les ha de treballar molt, que “les calories que es gasten s’incrementen fins a un 30%” (un 30% respecte què??? I per mastegar una poma vols dir que gastes més enllà de 3 o 4 calories extres??).

– Dins del mateix reportatge, a la p.44, es parla del professor Dr. Saksixuski que va fer un experiment de menjar només durant un mes “menjar escombraries” (se’n diu així del “junk food” anglès?). Però menjar-ne poques, 1800 calories diàries. I es va aprimar, que és el que volia demostrar. Ell mateix diu que era experiment, que no ho recomana a ningú. I que va passar molta gana.

– p.51, dins un reportatge “com reduir greix”. Parafrasejo una mica, però diu això: “El més important és no passar gana. Fes 5 menjades al dia, per no passar gana i activar el metabolisme, que si passes gana no t’aprimaràs”.

– p.86-92, reportatge sobre “com aconseguir millor definició muscular”. Es tracta sovint no de fer més múscul, sinó de perdre greix, que amaga els músculs. Manera: redueix els hidrats de carboni, que són els que t’engreixen (per fi!! algú que hi encerta – ja en parlarem). De fet, redueix-los molt. Ara bé, si veus que t’estanques, és que el cos s’ha acostumat: atiborra’t d’hidrats de carboni uns dies, i llavors torna a deixar-los.

– p.112: reportatge sobre el cantant David Bustamante, que sota la direcció de l’entrenador Dr. Tarskipuski s’ha posat la mar de catxes en un any i que ha sortit a totes les revistes lluint nous abdominals. Bàsicament, perquè ha perdut molt de greix. La base: exercici variat, canvi d’hàbits de vida i canvis en la dieta. Dóna l’exemple d’un dia de dieta. I dubto que el % de carbohidrats arribi al 50%, segurament ni als 200 grams.

– Darrera pàgina: entrevista amb el Josef Ajram, a qui casualment esmentava fa uns dies. Entre moltes coses una pregunta sobre la dieta. Respon “Crec molt en la paleodieta, molt rica en proteïnes i baixa en carbohidrats” (sorpresa!! és paleo com jo!! tot i que els tutes d’exercici que es fa són tan oposats a l’estil de vida Paleo com un pastís de xocolata). “Ahir vaig sopar tres hamburgueses de gall dindi i aquest matí en dejú he fet 26 km corrent”. Fixa’t tu, i sense ni un rosegonet de pa!

No veieu contradiccions i contradiccions i contradiccions? Què ha de fer un lector després de llegir-se la revista, apart de prendre’s una biodramina per fer-se passar el rodament de cap? Entenc que puguin fer-se ressò de diferents opinions, però és que en la revista apareixen sense matisar ni sense gaire comentaris de l’estil “això és el que diu el Dr. Bursimanski, que consti que com a revista no ens hi posicionem…”

Queden pendents diversos posts sobre la dieta Paleo, que cada dia té més quintars d’evidència científica i no sols opinions dels Drs. Putxinel·li de torn.

Publicat dins de Dieta | 2 comentaris