Jornada de reflexió de debó

Aquesta jornada de reflexió serà dubte la que més haurem reflexionat molts, de totes les jornades de reflexió pre-electorals de les nostres vides. De fet, molts de nosaltres haurem reflexionat més aquests 15 dies sobre el nostre sistema polític que en els darrers 15 anys.

Hi ha tantíssimes coses a dir sobre el que està passant. Algunes a l’atzar:

– Sempre m’havia semblat estrany això de la jornada de reflexió. Durant unes setmanes (i, covertament, durant 4 anys) se’ns pot bombardejar a tort i a dret amb tota mena de missatges electorals tòxics, i se’ns repeteix que “la gent és intel·ligent i entendrà que el nostre programa / missatge / partit és la millor opció de govern”. I vet aquí que el darrer dia som massa vulnerables a influències nefastes i se’ns ha de posar cotó fluix a les orelles? O confiem en el criteri de la gent, o no hi confiem. I si no hi confiem, quin sentit té la democràcia?

– La Junta Electoral ha demostrat avui una estretor d’idees impressionant sobre la idea de  democràcia: Normes de tercer rang han de passar per damunt del drets a la lliure reunió i expressió (que, de tant obvis, fins i tot els van haver de posar a la Constitució!! uau!!) . O bé, simplement, la Junta és una peça més de la partitocràcia que hem consentit durant massa anys. Deixant de banda que la seva competència per decidir sobre reunions de persones sembla molt dubtosa.

– De les objeccions que he sentit aquest dies al que està passant, la que més m’ha fet rumiar és “però tampoc és democràcia canviar les coses a cop de concentració. Si vols canviar les coses juga net: funda un partit, guanya, i canvia les lleis”. I ara ho veig clar: Sí home, juga net amb les regles fetes perquè el joc no sigui net! Mitjans dominats pels grans partits (que, per exemple, designen els alts càrrecs de RTVE). Tribunals també designats pels grans partits. Junta electoral amb regles fetes a mida. Temps en els mitjans i finançament públic estrictament proporcional al poder que ja tens. Cap càstig a polítics corruptes, o als que prometen el que ja saben que no pensen complir ni que volguessin, o que violen flagrantment el seu programa electoral i segurament ja sabien que ho farien abans de ser escollits. Molt poca transparència en la gestió i designació de càrrecs, cosa que afavoreix el clientelisme i la discrepància zero. Tot per mantenir intocada una democràcia generada d’urgència després d’una dictadura de quaranta anys, sota l’amenaça de violència per part de qui no la volia, i amb cap alternativa votable als aspectes essencials (p.ex., monarquia).

– Hi ha idees en aquest moviment o només és fer soroll i trinxem-ho tot? Sí, he vist idees molt concretes en el moviment . De fet, més concretes que les de la majoria de partits que veig que es presenten a eleccions. No coincideixen del tot amb les meves, només faltaria. Però més que de defensar un programa o un partit, es tracta de defensar un canvi d’actitud, de la gent i d’aquells que són escollits per servir la gent. Ja vindran els partits, segur (el joc “net” del qual parlava fa un moment). Són implementables aquestes idees? No d’avui a diumenge. Però vull creure que això no s’acaba diumenge, que només acaba de començar.

No sóc dels que em mobilitzo fàcilment per res. Sóc home, ja menys jove, heterosexual, no depenent ni malalt, amb feina relativament estable no lligada a cap fidelitat política, no tinc perro ni flauta, no sóc afiliat de cap partit ni sindicat (ni tant sols sóc votant sistemàtic de cap en particular), ni rebo consignes de ningú per SMS. Em compto, relativament parlant, dins del terç superior de privilegiats del sistema al nostre país. I a nivell mundial, segur que sóc d’entre el 5% més privilegiat.

Però també sóc dels indignats. I he llegit el meu Thoreau: Aquesta mitjanit seré a l’acampada perquè crec que és el meu deure ciutadà.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Actualitat, Democràcia real ja! i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Jornada de reflexió de debó

  1. Tomàs ha dit:

    Bon post i bones reflexions.

    Un escrit ple de raonament i de sentiment. Aquests moviments naixents han de ser el germen d’alguna cosa més.

    Això no crec que pretengui ser un nou partit polític, és més civil que polític (en el sentit de partit). La política no és patrimoni dels polítics professionals.

    Espero que t’hagi anat molt bé l’acampada!

    • Gràcies Tomàs. L’acampada molt interessant – no és que hi hagi acampat, però sí passat unes estones parant l’orella.

      Efectivament, la idea per ara hauria de ser fer veure als polítics professionals que no tenen el poder absolut i que la gent els pot parar els peus.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s