Capullus i assassins psicòpates

Si algú decideix organitzar una crema de llibres, ja s’ho farà. Si ho fa pensant que així arreglarà alguna cosa al món, hi ha una paraula que el descriu bé: “capullu”. Els antecedents que jo recordo (d’Alexandria 391 a Berlin 1938, passant per la Inquisició) indiquen que així no s’arregla res.

Si algú altre a l’altra punta del món pensa “quin capullu, aquest que diu que crema llibres!” i segueix amb les seves coses, res a dir. En canvi, si per aquest motiu s’indigna, surt al carrer cridant com una móna, i crema alguna bandera, doncs també li dic capullu.

Però si aquest algú altre decideix matar un grapat de persones perquè li sembla (amb raó o no) que aquestes persones pensen, s’assemblen, o són com, el capullu cremallibres, doncs aquest algú altre no només és un capullu. És que és un assassí psicòpata.

I passa que encara prefereixo 100000 vegades un capullu que un assassí psicòpata.

He sentit gent amb responsabilitats venir a dir “Miri, ja sé que té dret a les seves capullades, però au, home, deixi-ho córrer que pel mòn hi ha assassins psicòpates i algú pot prendre molt de mal”. Impecable, perquè hi ha assassins psicòpates.

D’altres diuen “.., deixi-ho córrer perquè el respecte per les idees bla bla, els llibres sagrats bla bla, la tolerància bla bla, la llibertat religiosa bla bla”. O sigui, “perquè hi ha altres capullus que s’ofendran”. Doncs molt malament: el dret de fer capullades inofensives passa per davant de l’inexistent dret de no ser ofès per elles.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Actualitat, Ateïsme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Capullus i assassins psicòpates

  1. trt2009 ha dit:

    Vivim en un mon global en el qual quan un fa una capullada en un poblet d’algun lloc, pot ser que en altres indrets, per apartats que estiguin, s’assabentin de la capullada.

    Si aquesta capullada els molesta el suficient, poden ser capaços de fer-ne una de més grossa i ja tenim un embolic que pot arribar a ser internacional i desencadenar efectes imprevisibles.

    Si, hi ha assassins i moltes coses més allà fora. És una realitat, malauradament.

    Arriba un moment en que és tant difícil salvaguardar les creences de tothom, les pells fines de tothom, amb tantes persones i molts capullus interactuant a la vegada, que de vegades s’encenen focs. Una de les més grans esperances és disposar dels millors apagafocs per tal que aquestes espurnes no acabin matant a ningú a ser possible.

  2. Caram, quina velocitat responent!

    Estic molt d’acord amb el que dius… Gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s