Dormir en dues fases

Petita notícia a La Vanguardia: “¿Realmente necesitamos dormir ocho horas seguidas?”.

Resposta: sembla que no era l’habitual ni el considerat normal fins fa dos segles, que el més “humà” és dormir en dues fases, amb un parell d’hores de vetlla a mitjanit. Que la idea que el normal és dormir vuit hores seguides es comença a estendre amb la implantació de la il·luminació natural al segle 18è. Si és cert, trobo molt curiós que com a cultura haguéssim oblidat això.

Ja ho havia llegit al bloc d’en Mark Sisson, amb més detalls.

Ara dormo bé (fa uns anys, menys). Tot i així, un cop al mes em passa això que em desperto a les 2 completament desvetllat. Em llevo, surto a mirar el cel una estona, o llegeixo una mica, i torno a agafar el son com si res. Ara sé que és normal i em preocuparà menys.

Anuncis
Publicat dins de Diversos, Exercici | 2 comentaris

La Marilyn Monroe era molt paleolítica

Molt s’està parlant de la Marilyn aquest any que en fa 50 que ens va deixar,  la pobreta. Em crida l’atenció això: http://www.70sbig.com/blog/2012/02/marilyn-monroe/

Ho resumeixo per si no llegiu anglès (però no us perdeu les fotos, quin goig!). Segons deia la Marilyn en una entrevista, seguia una dieta molt poc corrent. Per esmorzar, un parell d’ous ferrats. I per sopar, el més normal és que passes per un super, s’agafés un bistec, un tros de fetge, i una pastanaga. Prou similar a l’estil Paleo de menjar, si hi afegim una amanida monumental amb al menys 10 plantes diferents i ocasionalment alguna peça de fruita.

I quant a exercici: calistènics i exercicis amb pesos. Una part important de l’activitat que recomana la gent de la paleosfera, i especialment el meu paleogurú, en Mark Sisson.

Per cert, eh que mai no li heu vist cel·lulitis, a la Marilyn, malgrat les cuixotes que tenia? La desaparició de cel·lulitis recalcitrants és, sovint, un efecte secundari de la dieta paleo.

Dieta similar és la que fa aquesta senyora brasilera, que amb 121 anys passa per ser la persona més anciana del món:

http://www.lavanguardia.com/vida/20110830/54209840166/una-indigena-brasilena-la-persona-mas-anciana-del-mundo-con-121-anos.html

Que (casualment?) no tasta cap aliment neolític: cereals, llegums, làctics, olis i menjar processat.

Jo cada dia hi crec més.

Publicat dins de Dieta, Paleo | Deixa un comentari

Barallant-me amb el pullup

Des de fa dos mesos estic barallant-me amb el pullup, exercici estrella per adquirir força de braços i esquena: Bàsicament, et penges d’una barra horitzontal i aixeques el teu propi pes fins que la barbeta supera la barra. Si ho fas amb les palmes de les mans mirant cap a tu, s’anomena chin-up i és una mica més fàcil.

Report de progrés i lliçons apreses:

– He passat de no poder fer-ne ni un a poder-ne fer quatre consecutius.

– Objectiu a dos mesos vista: poder fer-ne deu consecutius, i poder repetint-ho amb cinc minuts de descans.

– Va bé assabentar-se de la tècnica adequada per fer-los.

– Va bé usar guants els primers cops, fins que aprens com agafar la barra correctament. Altrament et sortiran durícies que a més t’arrencaràs després.

– El cos pot fer molta més força de la que un es pensa, si el convences que pot fer-la i no es farà mal.

– Després d’una nit de dormir moltes hores pots fer molta més força que havent dormit poques hores. Ho havia llegit sovint però ara ho he comprovat.

Seguirem informant.

Publicat dins de Exercici | Deixa un comentari

Barcelona, 1908

Al molt interessant blog Progressive transit trobo aquest record de la Barcelona de 1908 en tramvia, recorrent Passeig de Gràcia i el carrer Salmerón (ara Gran de Gràcia). Preciós també el video de San Francisco que mostra també com peatons, bicis, tramvies i algun carro de cavalls compartien el carrer en peu d’igualtat.

Tornarem a aquesta situació en el futur? Jo crec que sí.

I find this memory of Barcelona by tram in 1908 via the very interesting Progressive transit blog. Loved the San Francisco video as well.

Note the coexistence on equal foot of pedestrians, bikes, cars, and trams. Shall we see it again in our future cities? I think so.

Publicat dins de Energia | 2 comentaris

Resolució (la única) per al 2012

I Buddha va dir:

“Els ascensors i les escales automàtiques no existeixen. Són ficcions de la nostra ment gandula”.

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris

Sobre el bloqueig al Parlament: Trist.

Ja que havia parlat del 15m, em sento obligat a dir què opino del que va passar ahir al Parlament. Pot semblar fàcil després dels fets, però el que dic ho pensava també el dia abans.

Hagués trobat bé, més que bé, manifestar-nos fora del parlament sense barrar el pas a ningú. Obrir un passadís als parlamentaris i, amb un silenci sepulcral, fer sentir a aquells que votarien a favor de les retallades l’absoluta reprovació d’una part de la ciutadania. A més, si s’hagués plantejat així, segur que l’assistència hagués estat molt més massiva i tot més impressionant.

Crec que qui sigui que va decidir bloquejar el parlament es va equivocar. A dos nivells: un tàctic, perquè (fins i tot si no hi hagués hagut cap agressió ni violència), interferir amb el funcionament d’un parlament segur que dilapidava part de les simpaties que el moviment havia creat. Una part de la meva, sense anar més lluny. I la de molta gent que, malgrat tot, no està d’acord en que es cometi res tipificat com a delicte, malgrat la raó moral. Si el bloqueig funcionava i el parlament no es podia reunir, és tècnicament un cop d’estat. Si el bloqueig no funcionava, has fracassat i perdut prestigi en l’intent.

L’altre nivell, moral, de legitimitat democràtica. I és l’error que m’importa i em sap greu. Els que eren allà bloquejant l’accés al parlament (fossin violents o no, fossin tots els “indignats” o no, fossin els mateixos que havien passat setmanes a Plaça Catalunya o no), eren menys, però molts menys, que els que han votat els parlamentaris.

Que els (alguns) polítics han fet coses intolerables: sí.

Que malgrat haver estat escollits no tenen carta blanca per fer el que volen amb el seu poder: sí

Que ens volien retallar drets: sí.

Que no representen a tothom: és clar. Però que milions de persones que podrien haver-se abstingut a les eleccions no ho van fer, també. I malgrat la desinformació mediàtica, la llei de d’Hondt, el maquillatge de la realitat política, etc., bé hem de creure que aquests milions de persones tenen un mínim criteri independent, o deixem de creure en la democràcia.

Que la violència la van començar mossos infiltrats: I jo que sé. Va, admetem que sí. Si és així, és gravíssim i a qui donés l’ordre i a qui ho hagi amagat se’ls l’ha d’empaperar bé. Però ara no parlo d’això. Ja dic que la meva reprovació hi seria fins i tot si no hi haguessin hagut agressions de cap mena.

Que la democràcia actual és molt, però molt, però molt molt, imperfecta, i que s’hauria de refer de dalt a baix (perdó: de baix a dalt!!): sí, i tant!! però això no ho justifica tot, i menys per part d’una minoria.

Però “els altres són pitjors” no em serveix una excusa moralment vàlida.  Jo, al menys, intento no permetre’m actes moralment dubtosos “perquè els altres fan coses pitjors”. Un ha d’estar molt, però molt legitimat i molt segur que representa “al poble” i que la situació és intolerable per demolir un parlament escollit en unes urnes.

I atenció, que no entro en si va haver-hi violència o no. El que més m’ha escamat del discurs que he sentit per part dels qui van assistir-hi era que era una “protesta pacífica”. Home, pacífica perquè no repartien garrotades a ningú, d’acord, suposem-ho. Però també seria pacífica en aquest sentit una protesta consistent a tallar el suministre de llum i aigua a la ciutat de Barcelona. I no ho trobaria acceptable.

Sigui quin sigui el mecanisme democràtic que tinguin al cap els bloquejadors, com podrien blindar-lo llavors davant una minoria que discrepés amb les decisions democràticament preses i es prengués la justícia per la seva mà? O es que creuen que hi ha manera de prendre decisions sempre per consens? Perquè en quatre assemblees ha funcionat? Quina por em faria un sistema així. El no consens, i saber manegar-ho, és consubstancial amb la democràcia.

La “no violència” en el sentit estricte de no repartir trompades no m’ho justifica tot, i en particular no els sabotatges. I, ni passats els fets, he vist cap retracció per part de 15m del seu axioma que aquesta acció “no violenta” era lícita, i un simple “exercici del dret a manifestar-se, a protestar”. No: vaig ser amb ells a Plaça Catalunya, i vaig defensar el seu dret a manifestar-se, pacíficament, però llavors no impedien a ningú altre l’exercici dels seus drets, i aquest cop sí.

De fet, m’esborrona l’argument similar que ha estat donant Anonymous aquests darrers temps per justificar els atacs DDOS a webs. “Són equivalents a les protestes pacífiques consistents a seure a l’entrada d’una botiga i i no deixar-hi entrar a ningú”. Donaven per fet que “això és un mitjà perfectament lícit de protesta, i per tant també ho és el DDOS”. Igualment: no hi ha violència en el sentit d’agressió, però impedir la circulació de la gent és impedir una part de la seva llibertat, i això no és lícit. Allò tant vell que la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre, m’ho crec.

Tampoc em valen els arguments “però també és violència que ens retallin els drets  / que em neguis la vivenda / que te’m venguis el país / que el sou mínim sigui molt baix / que la joventut tingui un 42% d’atur”. Això no és violència. És explotació, és avarícia, és precarietat, és injustícia. Però no fem jocs de paraules. Si el que vols dir és “com que m’han fet X, em sento legitimat a fer servir la violència”, sigues valent, digues-ho, i deixa’ns jutjar si estem amb tu o no. És aquest un punt menor, però no despistem el debat.

En definitiva: crec que ha estat un error i gros. Segueixo creient en la guspira que ha encès aquest moviment, però he perdut molta de la confiança en que la gent que ho ha dut sàpiga gestionar-ho. Part per inexperiència, part per haver-se dut per l’eufòria d’aquest darrer mes, part per no saber calibrar les conseqüències d’una acció que d’entrada pot semblar romàntica. Em sap greu. Molt, però molt de greu. Llàstima que les declaracions exemplars d’en Hessel no arribessin abans. També la declaració de Justícia i Pau (Arcadi Oliveres), tot i que em sembla que podria haver estat més clara.

Tot i això, aquest diumenge 19, a la manifestació. Cal posar-los-hi tant difícil com sigui als polítics que abusen i perverteixen la democràcia, i a les forces econòmiques i socials que no busquen el bé comú… però des de la democràcia, el convenciment de tenir la raó, i la persuasió de la majoria dels ciutadans.

Publicat dins de Actualitat, Democràcia real ja!, No anem bé | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

Com que és públic, és deficitari. O com que és deficitari, és públic?

El govern espanyol es vol vendre al sector privat el sistema de loteries. De moment, el 30% surt a borsa.

Ja fa al menys dos anys que es rumorejava. La vicepresidenta diu que és per “millorar l’eficiència i no per reduir el dèficit”.

“No és per reduir el dèficit”? Quina mentida! La veritat és que estan trencant la darrera guardiola amb els estalvis de tota la vida per pagar el lloguer del pis o per poder menjar calent aquesta nit. Estem descapitalitzant l’estat i ho pagarem molt car d’aquí a uns anys.

Més eficiència? El sistema de loteries estava donant a l’estat uns 3.000 milions d’euros a l’any. Si l’estat s’ha pogut convèncer que el sector privat ho pot fer més eficientment, serà que els han explicat quina és la recepta per fer-ho, no? Llavors, perquè l’estat no aplica aquesta recepta? Que podria aplicar amb encara més eficiència, donat que no haurà de repartir beneficis entre els accionistes.

En fi, una altra enganyifa. I un altre cas d’un sector públic amb beneficis que se’n va al sector privat.

Una mica de raó té qui diu “tot el que és públic és deficitari”. Però no té raó si vol dir queser públic és la causa de ser deficitari.

Més aviat és a l’inrevès: ser deficitari és la causa, i ser públic és l’efecte: Si és deficitari, s’ha salvat de ser venut al sector privat i segueix sent públic. Tot el que public que produia beneficis (iberia, renfe, loteries, tantes altres coses) ha deixat de ser públic! No us deixeu enganyar pels que fan servir “si és públic, és deficitari” per justificar les privatitzacions!

Publicat dins de Actualitat, Democràcia real ja!, No anem bé | 1 comentari